Nàdia Ghulam, la nostra convidada

"A mi l’escola m’encantava. M’encantava tenir el meu llapis i els meus quaderns, m’encantava la meva veïna de taula, que es deia Nadia com jo i portava els cabells recollits en dues trenes. I a totes dues ens encantava escoltar com la senyoreta Shikebà recitava poesies d’antics escriptors perses que no oblidàvem mai més:

Tinc per a tu una sorpresa,

ha arribat la primavera,

els jardins són florits de roses

l’aigua ja brilla al riu

i els ocells canten el seu piu-piu".

Coses com aquestes ens les explica la Nàdia al començament del seu llibre "El secret del meu turbant", escrit conjuntament amb Agnès Rotger. Els primers anys de la seva vida, la Nàdia va viure molt feliç a casa seva amb la seva família i li agradava molt anar a l'escola. Però a l'Afganistan els temps de pau es van acabar i va començar la guerra, quan tenia vuit anys una bomba va caure a casa seva. Ella va quedar greument ferida i va estar sis mesos en coma. Quan va despertar el país havia canviat i la seva família també. El pare havia emmalaltit i el seu germà gran, a qui estava molt unida, va ser assassinat. Com que el nou govern del seu país prohibia a les dones treballar, ella, la seva mare i la resta de la família haurien mort de gana si no hagués pres una decisió molt valenta: vestir-se de noi per poder sortir de casa, estudiar i treballar per aconseguir diners. Va passar molta por, però ho va aconseguir.

Ara la Nàdia viu a Badalona, tot i que viatja sovint al seu país i treballa per aconseguir millorar les condicions de vida de les persones que viuen a l'Afganistan. El seu somni és tornar un dia al seu país i obrir una biblioteca plena de llibres perquè els nens i nenes puguin llegir i aprendre molt. Segur que ho aconseguirà!

Per saber més coses de la Nàdia us recomanem llegir aquesta entrevista o escoltar com ens ho explica ella mateixa: